La Red Natura 2000: escenari de desenvolupament econòmic sostenible

Miguel Hernández, gerent de medi ambient de l’Institut Cerdà, ha participat en la jornada “La Red Natura 2000: escenari de desenvolupament econòmic sostenible”. Organitzada per  la Junta d’Extremadura, l’agència EFE, la Diputació de Lleida i la Diputació de Girona, l’acte ha comptat amb la participació d’agents i organitzacions implicats en la implantació de la Red Natura 2000.

Hernández ha presentat els resultats principals de l’estudi realitzat des de l’Institut Cerdà sobre l’impacte econòmic i social dels espais naturals protegits de Catalunya. Basat en un total de 16 espais naturals, l’anàlisi valora tant l’impacte econòmic generat de manera directa per les activitats avaluades, com els impactes generats de forma indirecta (bàsicament a través de la provisió de béns i serveis) i de manera induïda (resultat de la despesa i el consum dels treballadors de les activitats directa i indirectament vinculades amb el sector avaluat).

Els 16 espais naturals estudiats suposen la generació de més de 190 milions d’euros anuals de valor afegit brut i generen més de 5.000 llocs de treball associats a les diverses activitats avaluades. Així mateix, l’estudi revela que per cada euro que s’inverteix en la gestió, es generen 8,8 euros de valor afegit brut en les diverses activitats econòmiques.

La Red Natura 2000, creada el 1992, és una xarxa ecològica europea de zones especials de conservació. El seu objectiu és garantir la conservació, en un estat favorable, de determinats tipus d’hàbitats i espècies a les seves àrees de distribució natural per mitjà de zones especials.  

Podeu consultar la presentació de l’estudi aquí

Podeu consultar la notícia publicada a La Vanguardia aquí

« Tornar
COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

Informació no financera i diversitat: aplicació de la Llei 11/2018

En els últims anys hi ha hagut una tendència creixent de les companyies a ampliar la informació relativa a la transparència i a la sostenibilitat, motivada principalment per la demanda d'informació transparent, comparable i precisa per part dels inversors, la societat en general i els seus diferents grups d'interès. Un exemple són els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides, sobre els quals moltes companyies traslladen la seva planificació estratègica.

llegir més
imagen de ecomerce

E-comerç i mobilitat urbana associada a la distribució i consum d'aliments

La distribució urbana de mercaderies, i en particular la d'aliments, ha d'adequar-se als canvis socials que demanden nous i millors serveis a un cost econòmic raonable i en ciutats que han de ser cada vegada més sostenibles (amables, pacífiques, silencioses, saludables, ambientalment correctes…).
Sempre que es planteja millorar la mobilitat en grans ciutats apareix el debat sobre com ordenar la distribució de l'última milla, millorant la mobilitat, l'eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat.

llegir més