L’Institut Cerdà participa en la taula sobre bones pràctiques en RSC empresarial a la UB

L’Institut Cerdà ha participat en la taula rodona sobre bones pràctiques en RSC organitzada per Càritas en el marc del seu programa “Entitats amb cor”. L’acte s’ha dut a terme a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i ha comptat amb l’assistència d’estudiants de quart curs d’Administració i Direcció d’Empreses. Els ponents han estat Carles Cabrera, director general de l’Institut Cerdà, i Jordi Alavedra, Client Service Consultant de l’agència de comunicació Ogilvy & Mather.

Cabrera ha subratllat que l’Institut sempre ha intentat anar un pas més enllà a l’hora d’afrontar els futurs reptes socials, públics i privats, i ha destacat alguns projectes que segueixen aquesta línia: la participació en El Fondo de Emprendedores de la Fundación Repsol – primer fons privat del món d’emprenedors en eficiència energètica-, el Servei de Suport a la gestió de Crisis, i la gestió integrada de mesures contra la pobresa energètica.

L’Institut Cerdà compta amb un Comitè d’RSC des del juliol de 2014. El Comitè és un espai de diàleg i reflexió sobre les bones pràctiques de l’Institut. El seu propòsit és recollir les inquietuds de l’equip professional, així com reflexionar i fer propostes de millora. Es tracta, doncs, d’un instrument que fomenta la participació interna i que serveix com a palanca d’adaptació als canvis. 

« Tornar
COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

Parlem de Gestió de Crisis…. Elisabet Viladomiu – Directora de Riscos Crisis i Resiliència

Quina és la tendència per als propers anys en gestió de crisi?
Les empreses posaran l'accent en els propers anys, no tant en els protocols com en la cultura per gestionar les situacions de crisi. Cultura que es traduirà en tres aspectes bàsics: primer la prevenció, la capacitat d'estar preparats davant de qualsevol situació, sigui nova o no, sigui esperada, o no; segon la capacitat d'anàlisi, saber analitzar el que s'ha fet en situacions passades; i tercer, i molt important, la capacitat de relacionar-se de manera permanent amb tots els entorns.
 

llegir més
imagen de ecomerce

E-comerç i mobilitat urbana associada a la distribució i consum d'aliments

La distribució urbana de mercaderies, i en particular la d'aliments, ha d'adequar-se als canvis socials que demanden nous i millors serveis a un cost econòmic raonable i en ciutats que han de ser cada vegada més sostenibles (amables, pacífiques, silencioses, saludables, ambientalment correctes…).
Sempre que es planteja millorar la mobilitat en grans ciutats apareix el debat sobre com ordenar la distribució de l'última milla, millorant la mobilitat, l'eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat.

llegir més