Europa pren mesures per frenar la contaminació atmosfèrica provocada per la mobilitat

Miguel Hernández, gerent de medi ambient de l’Institut Cerdà, ha participat en la jornada “Gestió de flotes de vehicles i mobilitat en el marc dels sistemes de gestió ambiental” que s’ha celebrat a la Sala d’actes del Departament de Territori i Sostenibilitat. Emmarcat dins de la setmana de la mobilitat sostenible i segura, l'acte ha estat organitzat pel ClubEMAS (Eco-Management and Audit Scheme). 

La jornada ha comptat amb l’assistència de Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat; d’Àngel López, director de la Plataforma LIVE de l’Ajuntament de Barcelona; Pere Poblet, Subdirector General d’Intervenció i Qualificació Ambiental del Departament de Territori i Sostenibilitat; i representants de diverses empreses i organitzacions vinculades al sector del transport.

En la seva intervenció, Miguel Hernández ha parlat sobre les estratègies que duen a terme diferents ciutats europees per gestionar la mobilitat i la qualitat de l’aire. La Unió Europea estima que l’exposició humana a diferents contaminants redueix un any l’esperança de vida dels ciutadans europeus. Així mateix, segons l’OMS (Organització Mundial de la Salut), l’any 2008, 270 àrees urbanes pertanyents a 21 estats europeus superaven els nivells permesos de diòxid de nitrogen.

El principal factor de pressió sobre la qualitat de l’aire de les zones urbanes europees és la mobilitat, i és per aquest motiu que al llarg dels últims anys les grans ciutats europees i les principals regions econòmiques han començat a establir polítiques de regulació de la mobilitat a través de:

● Zones de baixes emissions (LEZ): Es basen en definir una àrea en la qual es restringeix l’accés a aquells vehicles que no assoleixen una sèrie de criteris d’emissió de contaminants.

● Zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP): Àrees urbanes més densament poblades on la qualitat de l’aire és especialment crítica. La seva delimitació té per objectiu incentivar l’ús de vehicles nets, la mobilitat a peu i el transport públic en detriment del privat.

● Peatges metropolitans: Consisteixen en delimitar una zona (generalment al centre comercial o financer d’una ciutat) en què es cobra una taxa a tots els vehicles que volen accedir-hi i/o circular-hi.

Hernández ha citat els casos d’Alemanya i d’Itàlia com a exemples de bones praxis pel que fa a la implementació de Zones de Baixes Emissions (LEZ). L’any 2015, aquests dos països van registrar 73 i 97 ciutats LEZ respectivament quan tan sols 8 anys abans no en tenien cap.

D’altra banda, quant a les Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP) s’ha destacat el paper de Catalunya, ja que les ZUAP s’han imposat com a mesura obligatòria en aquells municipis de més de 100.000 habitants de la zona de protecció especial: Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell i Santa Coloma de Gramenet.

Per últim, pel que fa als peatges urbans, Hernández ha remarcat que existeixen 15 ciutats europees que ja els apliquen. Aquestes pertanyen al Regne Unit, Itàlia, Malta, Noruega, Singapur i Suècia.

La jornada ha perseguit cinc objectius: descriure com fer front als temes lligats amb la mobilitat i la qualitat de l’aire en el nou marc dels sistemes de gestió ambiental; presentar experiències empresarials en relació a la gestió de la mobilitat dins l’abast del sistema de gestió ambiental; identificar opcions de millora en la gestió de la mobilitat i dels impactes associats; promoure el Distintiu de garantia de Qualitat Ambiental per flotes de vehicles; i oferir la possibilitat d’intercanvi entre els assistents.

Podeu consultar la presentació aquí

« Tornar
COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades
imagen de ecomerce

E-comerç i mobilitat urbana associada a la distribució i consum d'aliments

La distribució urbana de mercaderies, i en particular la d'aliments, ha d'adequar-se als canvis socials que demanden nous i millors serveis a un cost econòmic raonable i en ciutats que han de ser cada vegada més sostenibles (amables, pacífiques, silencioses, saludables, ambientalment correctes…).
Sempre que es planteja millorar la mobilitat en grans ciutats apareix el debat sobre com ordenar la distribució de l'última milla, millorant la mobilitat, l'eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat.

llegir més

Parlem de Gestió de Crisis…. Elisabet Viladomiu – Directora de Riscos Crisis i Resiliència

Quina és la tendència per als propers anys en gestió de crisi?
Les empreses posaran l'accent en els propers anys, no tant en els protocols com en la cultura per gestionar les situacions de crisi. Cultura que es traduirà en tres aspectes bàsics: primer la prevenció, la capacitat d'estar preparats davant de qualsevol situació, sigui nova o no, sigui esperada, o no; segon la capacitat d'anàlisi, saber analitzar el que s'ha fet en situacions passades; i tercer, i molt important, la capacitat de relacionar-se de manera permanent amb tots els entorns.
 

llegir més