Emprenedoria: el repte de construir les empreses del futur

L’Institut Cerdà ha organitzat, juntament amb la Fundación Repsol i Catalunya Emprèn, la jornada “Emprenedoria: el  repte  de  construir les  empreses  del  futur”. L’acte s’ha celebrat al Palau Robert de Barcelona el 19 de maig i ha comptat amb la participació d’alguns dels principals agents de l’ecosistema emprenedor a Catalunya. L’objectiu era reflexionar sobre l’emprenedoria en l’àmbit cleantech, és a dir, les tecnologies sostenibles, com a motor empresarial de Catalunya.    

Mariona Sanz, directora d’Innovació Empresarial d’ACCIÓ, i Ignacio Egea, vicepresident de la Fundación Repsol, han inaugurat la jornada. Sanz ha fet referència als resultats del Baròmetre de la Innovació a Catalunya, dels quals se’n pot extreure que la innovació la desenvolupen sobretot les empreses de nova creació i les de més de 50 anys. “Per això impulsem programes que connecten emprenedors amb empresaris industrials”, ha explicat. 

D’altra banda, Ignacio Egea ha subratllat el compromís de la Fundación Repsol amb el talent i l'emprenedoria com a motors de canvi per contribuir a la construcció d'un futur millor per a la societat. En aquest sentit, Egea ha explicat que “amb el lema ‘energia social’ persegueixen l’objectiu de ser un referent en el camp de l’emprenedoria”.

A continuació ha arribat el torn de Pere Condom, director del Programa Catalunya Emprèn. Condom ha explicat que "Catalunya Emprèn promou la cultura emprenedora i la creació de noves empreses a Catalunya", i ha destacat que l’ecosistema català d’emprenedoria és "de ràpid creixement, amb talent propi i també amb alta capacitat d'atreure nou talent". “A Catalunya es creen al voltant de 300 start-up anualment i estimem que la suma de capital invertit cada any se situa en 400 milions d'euros", ha afegit. Ara bé, Condom també s’ha atrevit a marcar un repte pel futur: “generar més oportunitats i, sobretot, de més qualitat”.

Tot seguit s’ha donat el tret de sortida a la primera taula rodona del matí. Batejada amb el títol “visions dels principals actors de l’ecosistema emprenedor”, s’hi han analitzat les possibilitats actuals per al desenvolupament d’empreses tecnològiques amb un alt component d’innovació. Els ponents han estat: Tomás Díez (FabLab Barcelona), Elisabeth Martínez (acceleradora Connector), Roberto Jiménez (Fons d'Emprenedors de Fundació Repsol), Júlia Palma (Parc de Recerca de la UAB) i Elena Rico (Caixa Capital Risc).

Després d’aquest primer diàleg s’ha donat pas a la segona taula rodona,  “innovació tecnològica i energètica: nous models de negoci”, que ha comptat amb la participació d’emprenedors que treballen en el camp de la innovació tecnològica i energètica. Els conferenciants han estat: Raúl Aragonés (Energy Harvesting), Meritxell Carreras (Ledmotive), Guillem Crosas (Pangea Reality), Miquel Àngel Bonachera (AB–Biotics) i Marc Gispert (Thinking Forward XXI).

Finalment, Eduardo García, director del Fondo de Emprendedores de la Fundación Repsol, ha exposat el model del Fondo, el qual, després de cinc anys d’experiència, ha rebut un total de 2.079 projectes i ja es troba en plena fase de maduresa i consolidació. La cloenda de l’acte ha anat a càrrec de Pere Condom, qui ha assegurat que el sector de l’emprenedoria a Catalunya té motius per ser optimista.

« Tornar
COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

Parlem de Gestió de Crisis…. Elisabet Viladomiu – Directora de Riscos Crisis i Resiliència

Quina és la tendència per als propers anys en gestió de crisi?
Les empreses posaran l'accent en els propers anys, no tant en els protocols com en la cultura per gestionar les situacions de crisi. Cultura que es traduirà en tres aspectes bàsics: primer la prevenció, la capacitat d'estar preparats davant de qualsevol situació, sigui nova o no, sigui esperada, o no; segon la capacitat d'anàlisi, saber analitzar el que s'ha fet en situacions passades; i tercer, i molt important, la capacitat de relacionar-se de manera permanent amb tots els entorns.
 

llegir més
imagen de ecomerce

E-comerç i mobilitat urbana associada a la distribució i consum d'aliments

La distribució urbana de mercaderies, i en particular la d'aliments, ha d'adequar-se als canvis socials que demanden nous i millors serveis a un cost econòmic raonable i en ciutats que han de ser cada vegada més sostenibles (amables, pacífiques, silencioses, saludables, ambientalment correctes…).
Sempre que es planteja millorar la mobilitat en grans ciutats apareix el debat sobre com ordenar la distribució de l'última milla, millorant la mobilitat, l'eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat.

llegir més