El sector logístic català millora els seus índex de sostenibilitat

Jèssica Civil, consultora de l’àrea de logística de l’Institut Cerdà, ha presentat, conjuntament amb Fina Jarque, directora economicofinancera i d’organització de CIMALSA (Centres logístics de Catalunya), els Indicadors de l’Observatori de la Logística. L’acte, organitzat per la Comissió de Logística Sostenible, ha tingut lloc el 30 de juny a l’Espai Provença de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i ha estat presentat per Pere Calvet, director general de FGC, i per  Jordi Hereu, President del Grup Logística Sostenible.   

En la jornada s’han exposat 11 indicadors, d’un total de 41, relacionats amb la sostenibilitat del sector en termes energètics i d’emissions. Tot i que és la primera vegada que des de l’Observatori es treballa en clau de sostenibilitat, Jarque ha anunciat que aquesta dinàmica tindrà continuïtat.  

Els principals indicadors de logística sostenible d’aquesta darrera edició són: xarxa de punts de subministrament de gas natural vehicular, evolució de la matriculació segons combustible i càrrega màxima, consum de combustible per a automoció, percentatge de desplaçaments en buit, aprofitament de la capacitat de transport viària, antiguitat mitjana de la flota de vehicles de camions i furgonetes a Catalunya, emissions del transport viari de mercaderies a Catalunya, i pes dels combustibles alternatius.

En relació a aquests punts es pot destacar que hi ha hagut un augment continuat d’estacions de GNC (Gas Natural Comprimit) que s’accentua a partir de l’any 2010 fins l’actualitat (2015), amb una quota de creixement interanual del 35%. Aquest fenomen s’explica perquè el GNC és la tecnologia més desenvolupada per als vehicles de transport per carretera.

Pel que fa al consum de combustible per automoció, s’observa que malgrat que el gasoil té una predominança clara, pateix un decreixement interanual del 3% des del 2007 fins l’últim any estudiat (2015). D’altra banda, quant a les emissions del transport viari de mercaderies a Catalunya es pot subratllar que hi ha un descens clar en el consum de combustibles i d’emissions de contaminants del parc de furgonetes i camions. En concret, el consum experimenta un increment interanual negatiu del 3%, mentre que les emissions, depenent del tipus de contaminant, oscil·len entre el 3 i el 8% de descens.

Els Indicadors de l’Observatori de la Logística es van crear l’any 2005 a partir d’un conveni signat amb diverses entitats: el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, ESADE, UPC, IESE, i l’Institut Cerdà, entre d’altres. Els Indicadors tenen el propòsit de crear un marc de referència basat en paràmetres reals i d’objectivitat. A més, també volen monitoritzar les dades més rellevants del sistema logístic i analitzar-ne l’evolució mitjançant el contrast amb experts en cada matèria. És per això que Fina Jarque ha remarcat que els indicadors pretenen generar espais de debat i definir les necessitats logístiques de les empreses, però que en cap cas serveixen per dirigir la feina del sector logístic. 

Els indicadors de logística sostenible

« Tornar
COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

Parlem de Gestió de Crisis…. Elisabet Viladomiu – Directora de Riscos Crisis i Resiliència

Quina és la tendència per als propers anys en gestió de crisi?
Les empreses posaran l'accent en els propers anys, no tant en els protocols com en la cultura per gestionar les situacions de crisi. Cultura que es traduirà en tres aspectes bàsics: primer la prevenció, la capacitat d'estar preparats davant de qualsevol situació, sigui nova o no, sigui esperada, o no; segon la capacitat d'anàlisi, saber analitzar el que s'ha fet en situacions passades; i tercer, i molt important, la capacitat de relacionar-se de manera permanent amb tots els entorns.
 

llegir més
imagen de ecomerce

E-comerç i mobilitat urbana associada a la distribució i consum d'aliments

La distribució urbana de mercaderies, i en particular la d'aliments, ha d'adequar-se als canvis socials que demanden nous i millors serveis a un cost econòmic raonable i en ciutats que han de ser cada vegada més sostenibles (amables, pacífiques, silencioses, saludables, ambientalment correctes…).
Sempre que es planteja millorar la mobilitat en grans ciutats apareix el debat sobre com ordenar la distribució de l'última milla, millorant la mobilitat, l'eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat.

llegir més