El Dimarts 26 de març, al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona va tenir lloc la jornada Habitatge assequible: El paper de l’urbanisme i de l’administració local. Per debatre en profunditat aquest tema, l’Institut Cerdà, ESADE, Barcelona Global i La Vanguardia amb el suport de Sogeviso, van convocar aquesta sessió en què es va debatre sobre els aspectes més rellevants, es van contrastar opinions i experiències d’experts per tal d’afrontar aquest repte social.
El debat, inaugurat per Joan Clos, Exalcalde de Barcelona i exdirector executiu d’ONU-Habitat, i Carles Cabrera, Director General de l’Institut Cerdà, va estar dividit en tres sessions: la primera, “Reptes de l’habitatge: habitatge assequible”, va centrar-se en la definició dels principals reptes de l’habitatge a la ciutat de Barcelona des de la perspectiva de la responsabilitat dels poders públics; la segona, “Alternatives d’accés a l’habitatge assequible. La col·laboració públic-privada”, es va centrar en la formulació de propostes que ajudin a promoure l’habitatge assequible, principalment a través de l’adopció de mecanismes de col·laboració públic-privada, i la tercera, “Finançament i habitatge assequible. Nous marcs de desenvolupament”, va tenir per objectiu establir quines són les condicions per aconseguir el finançament necessari per a fer front a les necessitats d’habitatge assequible.
Els experts van coincidir en què el principal problema no és el de les persones que no poden pagar cap tipus d’habitatge, sinó el de les persones que no poden pagar un preu elevat, és a dir, el d’aquella població que requereix d’un l’habitatge assequible. En aquest sentit cal incrementar l’oferta d’habitatge existent i serà necessari abordar-ho des d’una òptica metropolitana, mobilitzant sòls per a noves construccions en el conjunt de l’entorn metropolità, i no únicament a nivell de Barcelona ciutat. Els experts també van coincidir que una possible solució és augmentar la densitat de la edificació.
Als debats de la jornada també van posar de relleu que la manca de recursos públics impossibilita que la solució vingui únicament des del sector públic, i que serà necessari impulsar mecanismes de col·laboració públic-privada. La participació del sector privat hauria de centrar-se en el desenvolupament d’habitatge assequible, essent necessari que el sector públic es focalitzi en l’habitatge social. En aquest sentit per fer atractiva la participació privada serà necessari: definir de forma clara les condicions del lloguer assequible; assegurar una normativa estable que doni seguretat jurídica; reduir els tràmits associats a la nova promoció d’habitatges, i impulsar la coherència entre la planificació i línies d’actuació de les diferents planificacions.
Pel que fa a la participació de les administracions públiques, la principal contribució de les administracions locals hauria de ser la de generar edificabilitat per al desenvolupament d’habitatge assequible. L’administració autonòmica hauria de garantir una regulació eficaç per generar una nova categoria d’usos del sòl i l’edificabilitat per al foment d’habitatge assequible.
Per últim, els experts van posar de manifest que la solució a la problemàtica d’habitatge no és únicament necessària des d’un punt de vista social, sinó també per assegurar la competitivitat territorial de l’urbs.
Consulta les conclusions aqui
