Actualment s’estima que existeixen més de 87.500 famílies ocupant habitatges a Espanya, xifra que equival a 262.500 persones. Les ocupacions poden suposar la immobilització de fins al 20% dels actius d’habitatge públic. L’ocupació il·legal ha transcendit a les persones en risc de pobresa i exclusió social i proliferen altres col·lectius, segons es desprèn del primer estudi realitzat sobre aquest tema que ha dut a terme l’Institut Cerdà.
El principal motiu d’aquestes xifres d’ocupació ve donat, segons l’estudi, pel dèficit de parc dedicat a habitatge social, pel fet que des del 2007 les llars sense cap tipus d’ingressos s’han incrementat un 76% a Espanya i per l’existència d’un parc d’habitatges buits superior al mig milió. El que reflecteix que el nombre de desallotjaments d’immobles per ordre judicial s’ha multiplicat per 2,25 des de 2008. L’estudi ja s’ha fet públic a la jornada “L’ocupació d’habitatges, un repte en l’agenda pública” organitzada per l’Associació de Gestor d’Habitatge Social de Catalunya i la Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona.
La gestió del fenomen de l’ocupació és complexa i segons es constata a l’estudi de l’Institut, és necessària la involucració de tots els grups d’interès, entre ells: administració (local i general), i àmbit legislatiu, empreses de subministraments a la llar, associacions i plataformes ciutadanes, propietaris, cossos de seguretat i estament judicial.
Les conseqüències de l’ocupació il·legal acostumen a ser econòmiques però també incideixen moltes altres variables: socials, culturals, de cohesió, físiques o estructurals. D’aquesta manera, la falta d’estabilitat i seguretat en l’habitatge poden ser font de situacions d’estrès i ansietat. A més, l’accés a serveis públics és difícil davant la falta d’un títol habilitant i s’incrementen el risc d’exclusió social i l’estigmatització de les persones ocupants.
L’estudi posa en relleu que les ocupacions conflictives, encara que només suposen entre el 10 i el 25% del total, generen impactes en el seu entorn immediat i incrementen factors com la inseguretat, el soroll, l’activitat econòmica il·legal, la deterioració de l’entorn urbà i el seu mobiliari, l’impacte sobre els comerços i negocis de l’entorn i l’expulsió dels veïns originaris.
Els municipis entrevistats coincideixen en què existeix un impacte econòmic negatiu quan apareixen ocupants de caràcter problemàtic, d’entre 3.500 i 30.000 euros per habitatge. En l’àmbit econòmic, s’estima que l’ocupació il·legal suposa una pèrdua de valor dels immobles ocupats d’entre el 40 i el 60%.
Segons Carles Cabrera, director general de l’Institut Cerdà, “l’ocupació il·legal, malgrat haver estat una via transitòria per a l’accés a l’habitatge en situacions d’emergència social, no és la solució ni per a la persona ni per a la comunitat. Encara que l’ocupació i les seves solucions són un fenomen complex, existeix un ampli consens en què l’actual legislació no és efectiva i les possibles solucions afecten a tots els agents involucrats. No obstant això, no existeix el mateix consens en quines són les causes ni les solucions però qualsevol solució passa per la concertació i implicació de tots els agents”.
Aquesta és la primera vegada que públicament es pretén analitzar els efectes i l’abast que el fenomen de l’ocupació il·legal té sobre les persones i ciutats. Les dades recopilades per a l’estudi han estat facilitades per ajuntaments de Catalunya, la Comunitat de Madrid i altres zones d’Espanya.
Podeu consultar l’estudi aquí
