Jésica Civil, directora de mobilitat i logística
Ningú discuteix ja que el sector logístic és avui una part essencial de l’economia catalana dins l’àmbit dels serveis i més tenint en compte la situació i la realitat actual, on la logística ha estat fonamental en el funcionament dels països afectats per la pandèmia. Això ha estat possible per tractar-se d’un sector amb una enorme capacitat d’adaptació i d’evolució, malgrat que els tòpics segueixen essent els d’una activitat amb un baix índex de professionalitat.
La prova evident de les capacitats d’innovació i de desenvolupament del sector la trobem en el darrer Observatori de la Logística, que promou CIMALSA, juntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya on s’evidencia que només a Catalunya s’han identificat 352 startups que ja generen 4.300 llocs de treball. La categoria amb major nombre d’startups és la de les Plataformes de comerç electrònic (35%), dins del qual destaquen les botigues online. La segona posició l’ocupen les Smart cities (7%) i en la tercera posició es troben l’Urbanisme (6%), l’Última milla (6%), i el Software empresarial (6%).
Curiosament però, i tenint en compte aquests percentatges, existeix un fort desequilibri entre les necessitats formatives que estan incorporant aquestes noves activitats al sector, és a dir, entre les temàtiques cap on es mou el sector logístic i les temàtiques de formació que no s’estan adaptant amb la rapidesa necessària per poder donar resposta als perfils que demana el mercat. L’exemple més clar el veiem en el fet que el 35% de les startups identificades són sobre plataformes de comerç electrònic i, en canvi, tan sols tenim un 5% de cursos reglats enfocats a aquests temes.
La innovació sense formació sempre anirà coixa i no deixa de ser un llast per a un sector al qual cada vegada més se li exigiran solucions capaces de respondre a les necessitats d’una societat en continua transformació. La logística ha de resoldre encara molts reptes i, en especial, aquells que impliquen el desenvolupament del comerç electrònic i de la distribució associada a la eficiència i a la sostenibilitat, especialment, pel que fa a la darrera “milla” de les grans ciutats i al servei a oferir el ciutadà en el conjunt del territori. L’oferta formativa ha de ser capaç de generar perfils que puguin respondre adequadament a aquests reptes tant en els nivells més bàsics com en el que es refereix a grans especialistes.
A diferencia d’aquells països on la formació s’associa a les necessitats de desenvolupament econòmic, en el nostre país tenim la tendència innata a exigir solucions abans de posar les eines per capacitar les persones per a resoldre els reptes. En la logística passa una cosa semblant, ja no existeix cap debat de desenvolupament econòmic o urbà on no s’inclogui el paper que haurà de jugar com a peça fonamental en la racionalització i millora de la qualitat del servei al ciutadà i de vida de les nostres pobles i ciutats però, en canvi no sóm capaços de dotar-la dels recursos necessaris -en aquest cas formatius – per a resoldre les demandes a les quals el sotmetem.
Com ja s’intueix aquesta nova economia vinculada a la logística pot ser un gran motor de creació de llocs de treball, però que és pot trobar deserta si no som capaços d’adaptar la formació a les noves realitats. Un repte més que no hem d’oblidar.
