L’Institut Cerdà, juntament amb el Banc Sabadell han organitzat una jornada online sota el títol “Crear crisi per a aprendre. Els simulacres de gestió de crisi”, com a marc de presentació de la cinquena monografia que amb aquest mateix títol acaba de publicar el Servei de Suport a la Gestió de Crisi i que ha estat dirigida per l’Albert Girbal. La jornada va comptar amb l’assistència d’Adrià Galián, Subdirector gral. i director d’Administració centralitzada i serveis corporatius de Banc Sabadell, de Carlos Cabrera, Director general de l’Institut Cerdà i d’Albert Girbal, Conseller tècnic de l’Institut Cerdà i professor de IESE que va presentar la monografia (veure presentació).
Sota el títol ‘Què hem après dels simulacres?’, la jornada es va culminar amb una taula rodona amb la participació de David Casas, Director de Continuïtat de Negoci de Banc Sabadell; Óscar Domènech, Director de Continuïtat de Negoci de CaixaBank; Ángel Pérez, Gerent d’Organització i Ciberseguretat d’Abertis Autopistes i Josep Bertran, Responsable de Comunicació i RREE de Repsol a Tarragona. El debat va ser moderat per Jordi Martínez, Director de Comunicació del Institut Cerdà.
Tots els participants van coincidir en la importància dels simulacres com a eina d’aprenentatge en la gestió de les crisis. Així, Adrià Galián, va destacar que “en continuïtat de negoci sabem que els aprenentatges venen dels incidents, és a dir del “foc real” i quan no n’hi ha ens l’hem d’inventar, aquest és el paper dels simulacres” i Carlos Cabrera va definir els simulacres com a determinants “per a aprendre dels errors i corregir allò que pot ser millorable, per a augmentar la resiliència d’una organització”.
Segons l’Albert Girbal, la monografia destaca que “els simulacres són una eina bàsica de millora contínua que incideixen en tota la cadena de gestió del risc: des de la identificació, la gestió de l’emergència i la generació de lliçons apreses”, mentre que David Casas afirma que “en un simulacre és on podem comprovar si el que s’ha dissenyat funciona i si la capacitat de resposta està alineada amb les expectatives. La cultura de l’organització no és resilient pels protocols si no per qui hi opera, les persones són clau en la gestió de crisi”.
Per a l’Óscar Domènech a més “un simulacre és un entrenament d’alt impacte perquè afegeix, als altres entrenaments, l’emoció, permet una creació de vincle entre els membres del comitè que és indispensable en la gestió de crisi” i per a l’Ángel Pérez, “els simulacres, per a nosaltres, han estat clarament una lliçó d’aprenentatge. Els simulacres serveixen fonamentalment per a cohesionar equips”. Per part seva, Josep Bertran, defineix els simulacres com la manera de “posar en evidència la falta de recursos i l’espai on posar en comú el que va passant”
Pot veure la sessió en el nostre canal de YouTube i pot descarregar-se la Monografía 5 a l’ apartat de Publicacions d’aquesta web.
