Glasgow, més compromís de lluita climàtica
Si tot va bé, la 26ena Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic, la COP26, organitzada pel Regne Unit en col·laboració amb Itàlia, tindrà lloc de l’1 al 12 de novembre a Glasgow, Escòcia, amb el lema Unint el món per fer front al canvi climàtic. La cimera s’havia d’haver celebrat a finals del 2020 i es va ajornar per la pandèmia.
La Conferència, que ha de reunir representants de dos centenars de governs de tot el món, posarà el focus en quins són els temes a solucionar de forma urgent, davant l’evidència cada cop més clara dels efectes del canvi climàtic, i en trobar un consens que permeti el compliment de l’Acord de París. Per a això ja s’està treballant el París Rulebook, un document on es recullen el conjunt de mesures que s’han d’implementar per complir l’Acord: mantenir l’augment de la temperatura global molt per sota dels 2ºC i avançar cap a escenaris climàtics i energètics que contribueixin a limitar-lo a 1,5ºC.
Quins són els objectius que s’han fixat per a la COP26? Es resumeixen bàsicament en aquests quatre punts:
- Assegurar el zero net global per a mitjans de segle i mantenir la possibilitat d’aconseguir l’objectiu d’1,5 graus.- Els països hauran de presentar plans amb objectius ambiciosos de reducció d’emissions pel 2030 (els NDC, les Contribucions Determinades a Nivell Nacional), en línia amb el zero net global per a mitjans de segle. Per a poder complir, hauran d’accelerar l’eliminació del consum de combustibles fòssils, fomentar la inversió en energies renovables, reduir la desforestació i accelerar la transició cap als vehicles elèctrics.
- Adaptar-se per protegir les comunitats i els hàbitats naturals més vulnerables i amenaçats pel canvi climàtic.- Ajudar a les societats i economies a adaptar-se al canvi climàtic, especialment a les més vulnerables, per garantir una transició justa.
- Mobilitzar finançament.- Per complir els dos primers objectius, els països desenvolupats hauran d’aconseguir complir amb el compromís de recaptar com a mínim 100 mil milions de dòlars anuals en finançament pel clima, i per desbloquejar els diners del sector públic i privat requerits per assegurar l’objectiu zero net mundial.
- Treballar plegats per aportar solucions.- Primer, completant el París Rulebook.
Alok Sharma, president designat de la COP, ha afirmat que “la COP26 ha de ser un punt d’inflexió”.
Ho hauria de ser. L’ajornament de la Conferència a causa de la Covid-19 ha fet que la seva celebració aquest any coincidís amb la publicació dels primers resultats del 6è informe de l’IPCC, el Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic de Nacions Unides que es va crear per a proporcionar als responsables de la formulació de polítiques avaluacions científiques periòdiques sobre el canvi climàtic, les seves implicacions i possibles riscs futurs, així com per presentar opcions d’adaptació i mitigació.
L’informe de l’IPCC constata els efectes devastadors del canvi climàtic i els experts avisen que ja han causat canvis que seran irreversibles durant segles o mil·lennis.
Els científics observen canvis en el clima a totes les regions i en tot el sistema climàtic; i constaten que, en gran mesura i de forma categòrica, aquests canvis es deuen a l’acció de l’ésser humà. Les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEI) de les activitats humanes són la causa d’aproximadament 1,1ºC d’escalfament des del període 1850-1900. L’informe també aporta estimacions de les possibilitats de superar el nivell d’escalfament global d’1,5ºC en uns deu anys, i conclou que, si no hi ha reduccions immediates i a gran escala de GEI, serà impossible limitar l’escalfament a 1,5º o fins i tot 2º, que és el compromís adquirit als Acords de París de 2015.
El tercer capítol de l’Informe, Informació climàtica per a l’avaluació de riscos i l’adaptació regional, és especialment rellevant pel que fa a la seguretat humana i del planeta, ja que confirma que s’està intensificant el cicle de l’aigua, la qual cosa afecta les precipitacions, augmenta el nivell del mar i incrementa els períodes i intensitat de les sequeres o les onades de calor, entre altres conseqüències. L’informe emfatitza la preocupació sobre la intensitat prevista dels efectes en la conca mediterrània.
Els informes de la NASA també confirmen que cada cop és més evident l’efecte del canvi climàtic. Segons aquests informes, el 2020 va empatar amb el 2016 com l’any més calorós de la història des de que es tenen registres. La temperatura mitjana de la superfície global de la Terra va ser 1,02ºC més calenta que la mitjana de referència. En total, segons la NASA, la temperatura mitjana de la Terra ha augmentat més d’1,2ºC des de finals del segle XIX.
Tot això implica una sèrie de reptes per al conjunt de la societat – des dels governants als individus particulars – com és la transició energètica per arribar a la neutralitat de carboni, el desenvolupament de plans d’adaptació al canvi climàtic o el desenvolupament de solucions basades en la natura. La descarbonització de l’economia mundial requereix d’innovació i del compromís de tothom: ciutadans, inversors, empreses, països, regions i ciutats.
Des de l’Institut Cerdà, podem col·laborar-hi assessorant en plans de mitigació i adaptació al canvi climàtic, transició energètica… L’Observatori de les solucions basades en la natura o els nostres treballs en l’elaboració de plans d’adaptació al canvi climàtic en són exemples. Perquè l’Institut Cerdà també està compromès en la lluita climàtica.
