• Español Español Spanish es
  • Català Català Català ca
  • English English English en
  • 0Shopping Cart
Institut Cerdà
  • Twitter
  • LinkedIn
  • L’Institut
    • Qui som
      • L'Institut Cerdà és una fundació privada independent, amb gairebé quaranta anys d'experiència, que es dedica a assessorar i acompanyar els agents i organitzacions públiques i privades en la presa de decisions estratègiques.
      • El Patronat
      • Equip professional
    • Visió estratègica
      • La finalitat de la Fundació és l’impuls de la innovació permanent i la dinamització de la societat.
    • Confien en nosaltres
      • Durant els més de 30 anys de trajectòria de l'institut, nombroses empreses i institucions, nacionals i internacionals han confiat en nosaltres.
    • La nostra història
      • L’Institut Cerdà va ser fundat en 1984 per un grup d’enginyers de camins, canals i ports, liderats per Pere Duran Farell que, al seu torn, va ser el primer president. Des de llavors, col·laborem en el desenvolupament d’empreses, entitats i institucions.
    • Observatori de riscos per a les empreses a Espanya
    • SSgC – Servei de Suport a la gestió de Crisi
    • SECRO – Servei de Gestió de Crisi i Resiliència de les Organitzacions
    • Observatori 17.17 Fomentant la Col·laboració Públic Privada
    • Observatori d’Innovació en Gran Consum
    • Observatori sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona
  • Actualitat
    • Notícies
      • Noticies relacionades amb els àmbits de treball de l’Institut
    • Comunicats
      • Podeu consultar els comunicats i notes de premsa que l'Institut Cerdà ha fet arribar als mitjans de comunicació i a altres entitats.
    • Blog
      • L'opinió dels nostres experts
    • Newsletter
      • Subscriu-te al nostre newsletter i estaràs al dia de tot el relacionat amb l’Institut Cerdà
    • COVID-19
      • El Butlletí de Vigilància sobre la Crisi del COVID-19 del Institut Cerdà proporciona a empreses i organitzacions informació rellevant i recursos per a la gestió d'aquesta crisi, en un entorn de molta informació i davant la necessitat de continuar prenent decisions sense perdre la perspectiva global.
  • Publicacions
  • Uneix-te a nosaltres
  • On som
  • Menu Menu
Blog

El territori i el món local: claus pels NextGenerationUE

Lluis Inglada Renau; Director del área de innovación y desarrollo del territorio

Fa només 1 any, el Consell Europeu va aprovar la creació del programa NextGenerationUE, l’instrument de finançament dotat amb més de 800.000 M€ (2021-2027) pensat per ajudar a superar la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la pandèmia Covid-19 i que té el propòsit específic de muscular les economies i societats europees per respondre millor als reptes de la transició ecològica, la digitalització i la resiliència. En la seva declinació espanyola, el programa NextGenerationUE adopta el nom de Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia “España Puede”, té una dotació de 72.000 M€ i s’estructura al voltant de 10 polítiques palanca que abasten l’agenda urbana i rural, les infraestructures, la transició energètica, la modernització de l’administració, la digitalització de la indústria, la ciència, innovació i salut, l’educació, l’ocupació, la cultura i esports i la fiscalitat inclusiva i sostenible.

Ens trobem, doncs, davant d’un ampli programa concebut des d’una perspectiva i amb un abast macro però que tindrà -i ja està tenint- unes repercussions territorials a l’escala local innegables.

Des del moment de l’anunci del programa europeu i, més encara, després de la presentació de la seva versió espanyola, s’han desencadenat gegantines expectatives a tot l’Estat i per part de tots els nivells d’actors públics, privats i socials que intueixen (i anhelen) que poden esdevenir-ne beneficiaris.

Tanmateix, l’esclat i la visibilitat d’aquestes expectatives territorials s’ha produït paradoxalment en un entorn de manca de concreció i gran incertesa sobre la gestió i la orientació d’aquests fons; terminis, requisits, canals, materialització, condicions de finançament, … han estat incògnites recurrents que es plantegen tots els actors que aspiren a proposar projectes que consideren finançables. En aquesta situació, les administracions, aigües avall del Gobierno en la cadena de competències, per exemple la Generalitat de Catalunya, però també administracions locals supramunicipals (ex. Diputacions), han procurat ser proactives per mirar de dissenyar una política coherent per atreure els fons d’acord amb les necessitats i oportunitats del país i dels entorns locals. A més, tant aquestes administracions com, també, tot tipus d’organitzacions o plataformes empresarials i socials del territori, han fet esforços per coordinar, estimular, seleccionar i promoure projectes de naturalesa pública, privada i publicoprivada en una lògica “bottom up”. En el cas de la Generalitat de Catalunya, per exemple, el programa Next Generation Catalonia ha canalitzat 542 propostes i ha seleccionat 27 projectes estratègics que suposarien com a mínim 41.000 M€.

En paral·lel, les grans empreses i les grans consultores han fet el seu propi camí per posicionar els seus projectes, cosa que ha instaurat la percepció -no del tot desenfocada- que els fons seran majoritàriament capitalitzats per grans institucions i empreses i que el petit teixit de l’administració regional o local, de la petita o mitjana empresa i de les entitats socials quedarà parcialment inhabilitat per poder desenvolupar els seus propis projectes. Tot plegat, efectivament, ha produït un cert desgavell que finalment pot afectar les aspiracions dels beneficiaris finals.

Però els efectes territorials que tindrà el fons NextGenerationUE es constaten especialment quan es llegeix la naturalesa del mosaic de projectes que han començat a sortir a totes les escales i racons del territori, impulsats tant per part de les administracions com del sector privat i social, i que tenen un perfil completament multisectorial però tots ells amb capacitat de generar una transformació local i oferir noves oportunitats per als diversos territoris. D’una banda, trobem projectes amb una vocació de transformació física del territori: des de plans de desenvolupament regional i urbà (per exemple, reformes de barris incorporant els criteris de digitalització, transició energètica i transformació social) a projectes desenvolupament de noves (o modernització de) infraestructures i equipaments (de connectivitat, logístiques, xarxa ferroviària, plantes energètiques, estacions depuradores, mercats alimentaris,…). D’altra banda, hi ha una llarga llista de projectes de tipus més social: plans d’habitatge públic i/o social, programes d’atenció comunitària, introducció plena de la tecnologia en els serveis de salut i l’atenció sanitària, capacitació digital. També abunden els projectes de transformació econòmica: estratègies de desenvolupament de clústers econòmics i sectors productius locals (mobilitat sostenible, agroalimentari, indústria audiovisual, etc.) o bé iniciatives de transformació industrial (descarbonització, hidrogen verd, indústria 4.0, simbiosi industrial, etc.). Finalment, destaquen els projectes vinculats a la sostenibilitat: gestió de l’aigua, circularitat, política forestal, …

Tot plegat representa un llarg llistat de projectes o d’aspiracions de projectes que tenen en comú els vectors del reequilibri territorial, la digitalització, la sostenibilitat i la cohesió social. No obstant, davant d’aquesta profusió de propostes s’endevina que es generaran també moltes frustracions per la impossibilitat evident que totes elles rebin finançament Next Generation. Aquesta situació inflacionista, més enllà de ésser considerada com un malbaratament de recursos en la preparació de propostes, també s’ha de valorar des de la idea que el Next Generation haurà estimulat el disseny i la preparació d’estratègies i solucions a les necessitats i oportunitats territorials que, si bé en aquesta fase potser no es puguin beneficiar d’ajudes, sí que constitueixen propostes preparades per ser impulsades a través d’altres mecanismes i en altres moments. D’alguna manera, a més, també s’hauran apoderat i legitimat els territoris i els seus actors públics, privats i socials per definir i promoure aquelles iniciatives que consideren que asseguren el seu futur.

13 de juliol de 2021
Tags: COVID, España Puede, finançament, NexGeneration, NexGenerationUE
Compartir aquesta entrada
  • Compartir a Facebook
  • Compartir a Twitter
  • Share on WhatsApp
  • Compartir a Pinterest
  • Compartir a LinkedIn
  • Compartir a Tumblr
  • Compartir a Vk
  • Compartir a Reddit
  • Compartir per correu
https://www.icerda.org/wp-content/uploads/2021/07/Next-Generation.jpg 195 236 Institut Cerdà https://www.icerda.org/wp-content/uploads/2021/10/logo_icerda_header-300x138-1.png Institut Cerdà2021-07-13 11:37:062021-07-13 11:49:22El territori i el món local: claus pels NextGenerationUE

Cerca

Darreres notícies

  • Rueda de prensaLa millora en les varietats de blat ha augmentat la producció i cura del medi ambient24 de maig de 2022 - 9:22
  • L’Institut Cerdà ha participat a la sessió inaugural del 6è Fòrum d’United Nations sobre Col·laboració PúblicoPrivada que es va celebrar a Barcelona.24 de maig de 2022 - 9:21
  • árbolesLes Solucions Basades a la Natura: una oportunitat28 d'abril de 2022 - 16:09
  • L’Institut Cerdà ofereix periòdicament una anàlisi dels escenaris de la guerra d’UCRANÏA20 d'abril de 2022 - 12:52

Categories

  • Blog (24)
  • Butlletins (44)
  • Comunicats (3)
  • COVID-19 (76)
  • Monogràfics (26)
  • Notícies (118)
  • Riscos empreses (2)

COVID-19

Aquí pots accedir a tots els documents que hem publicat sobre la Crisi del COVID-19.

acceder

Subscriu-te a la nostra newsletter

*Camp necessari

El Camp ‘Email’ no és vàlid.
El camp ‘Nom’ no pot estar buit.
El cap ‘Cognoms’ no por estar buit.
El cap ‘adreça’ no por estar buit.
És necessari que autoritzis el tractament de les teves dades

En qualsevol moment, pots exercir els drets d'accés, rectificació, oposició, portabilitat, limitació al tractament i supressió de les dades objecte de tractament prement en els enllaços “Actualitzar dades” i “Donar de baixa” , remetent un escrit indicant el dret exercit a l'adreça postal indicada al peu o a la següent adreça de correu electrònic institut.cerda@icerda.org .

Arxius

  • maig 2022 (2)
  • abril 2022 (2)
  • març 2022 (3)
  • febrer 2022 (1)
  • gener 2022 (3)
  • desembre 2021 (3)
  • novembre 2021 (3)
  • octubre 2021 (10)
  • setembre 2021 (3)
  • juliol 2021 (6)
  • juny 2021 (3)
  • maig 2021 (1)
  • abril 2021 (4)
  • març 2021 (5)
  • febrer 2021 (3)
  • gener 2021 (6)
  • desembre 2020 (5)
  • novembre 2020 (4)
  • octubre 2020 (6)
  • setembre 2020 (3)
  • agost 2020 (1)
  • juliol 2020 (4)
  • juny 2020 (3)
  • maig 2020 (9)
  • abril 2020 (18)
  • març 2020 (20)
  • febrer 2020 (4)
  • gener 2020 (2)
  • desembre 2019 (3)
  • novembre 2019 (2)
  • octubre 2019 (6)
  • juliol 2019 (1)
  • juny 2019 (5)
  • abril 2019 (3)
  • març 2019 (2)
  • febrer 2019 (3)
  • novembre 2018 (4)
  • octubre 2018 (4)
  • juliol 2018 (3)
  • maig 2018 (5)
  • març 2018 (3)
  • gener 2018 (4)
  • novembre 2017 (3)
  • octubre 2017 (5)
  • setembre 2017 (2)
  • juliol 2017 (6)
  • juny 2017 (1)
  • maig 2017 (5)
  • abril 2017 (3)
  • març 2017 (1)
  • febrer 2017 (2)
  • gener 2017 (1)

logo twitter icerda  logo linkedin icerda  logo youtube icerda

Política de privacitat

Política LGPD

© Institut Cerdà

Numància, 185 · 08034 Barcelona · Tel.: +34-932 802 323
Antonio Bellet 143, of. 511, Providencia, Reg Metropolitana Santiago de Chile · Tel.: +56 94271 1371

Barcelona acumula més de 5000 locals buits de plantes baixesFoto de Steve Johnson en PexelsNº40 Butlletí de vigilància del COVID-19
Scroll to top

Este sitio utiliza cookies. Al continuar navegando por el sitio, usted acepta nuestro uso de cookies.

OKLeer más

Configuración de cookies y privacidad



Cómo utilizamos las cookies

Podemos solicitar que se configuren cookies en su dispositivo. Utilizamos cookies para hacernos saber cuándo visita nuestros sitios web, cómo interactúa con nosotros, para enriquecer su experiencia de usuario y para personalizar su relación con nuestro sitio web.

Haga clic en los encabezados de las diferentes categorías para obtener más información. También puedes cambiar algunas de tus preferencias. Tenga en cuenta que el bloqueo de algunos tipos de cookies puede afectar su experiencia en nuestros sitios web y los servicios que podemos ofrecer.

Cookies de sitio web imprecindibles

Estas cookies son estrictamente necesarias para proporcionarle los servicios disponibles a través de nuestro sitio web y para utilizar algunas de sus funciones.

Debido a que estas cookies son estrictamente necesarias para enviar el sitio web, no puede rechazarlas sin afectar el funcionamiento de nuestro sitio. Puede bloquearlos o eliminarlos cambiando la configuración de su navegador y forzando el bloqueo de todas las cookies en este sitio web.

Google Analytics Cookies

Estas cookies recopilan información que se usa en forma agregada para ayudarnos a comprender cómo se utiliza nuestro sitio web o qué tan efectivas son nuestras campañas de marketing, o para ayudarnos a personalizar nuestro sitio web y nuestra aplicación para mejorar su experiencia.

Si no desea que rastreemos su visita a nuestro sitio, puede deshabilitar el rastreo en su navegador aquí:

Otros servicios externos

También utilizamos diferentes servicios externos como Google Webfonts, Google Maps y proveedores de video externos. Dado que estos proveedores pueden recopilar datos personales como su dirección IP, le permitimos bloquearlos aquí. Tenga en cuenta que esto podría reducir considerablemente la funcionalidad y el aspecto de nuestro sitio. Los cambios entrarán en vigor una vez que vuelva a cargar la página.

Configuración de Google Webfont:

Configuración de Google Map:

Vimeo y Youtube incrustan video:

Política de privacidad

Puede leer acerca de nuestras cookies y configuración de privacidad en detalle en nuestra Página de Política de Privacidad.

Aviso Legal – Política de Privacidad
Accept settingsHide notification only