E-comerç i mobilitat urbana associada a la distribució i consum d’aliments

La distribució urbana de mercaderies, i en particular la d’aliments, ha d’adequar-se als canvis socials que demanden nous i millors serveis a un cost econòmic raonable i en ciutats que han de ser cada vegada més sostenibles (amables, pacífiques, silencioses, saludables, ambientalment correctes…).

Sempre que es planteja millorar la mobilitat en grans ciutats apareix el debat sobre com ordenar la distribució de l’última milla, millorant la mobilitat, l’eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat.

En els propers anys, a causa del creixement de l’e-commerce (en els dos últims anys, 2016 i 2017, el creixement del volum de negoci d’e-commerce en supermercats, tendes d’alimentació i hipermercats ha estat d’un 16%), els desplaçaments a les grans ciutats s’incrementaran a un ritme que fa necessari prendre mesures urgents.

 L’auge de l’i-commerce suposa un augment del nombre de desplaçaments de vehicles de repartiment per les trames urbanes que, a més de donar el servei demandat pel ciutadà, congestionen i compliquen la mobilitat rodada. A Barcelona la quota de desplaçaments en un dia laborable de vehicles de mercaderies respecte al vehicle privat supera el 21%, la qual cosa suposa que, sobre un total de més de 2 milions desplaçaments/dia, més de 435 mil són realitzats per vehicles dedicats al transport de mercaderies dels quals el 96% són diésel. A més, a Espanya el lliurament fallit en el primer intent es pot estimar entre un 20% i un 25%, de les quals un 90% acostuma a ser per absència del destinatari del domicili, la qual cosa ocasiona un gran nombre de nous desplaçaments per al mateix nombre de comandes.

En aquest sentit les polítiques municipals estan cada vegada més orientades a penalitzar l’ús del vehicle privat limitant total o parcialment l’accés als centres urbans, els nuclis antics i a les zones d’interès cultural o comercial per reduir les emissions de gasos. L’existència de supermercats de proximitat aconsegueix proveir de productes alimentaris a gairebé un 80% dels ciutadans sense necessitat d’utilitzar el vehicle privat.

No obstant això, a la mobilitat que suposa el proveïment de productes a aquests establiments cal afegir l’increment de vehicles per prestar servei d’e-commerce en el sector de l’alimentació.

Tant l’administració com les empreses privades han de prendre iniciatives conjuntes que facilitin l’expansió i desenvolupament d’aquells projectes empresarials que apostin per una logística eficient i sostenible ja que el model de distribució actual (amb furgonetes de tot tipus i grandària) que realitza lliuraments en unes ciutats col·lapsades i congestionades, no és ambientalment correcte ni saludable.

Hi ha doncs que pensar, desenvolupar i implementar nous sistemes de distribució que puguin ser compatibles amb els escenaris que es dibuixen per als propers anys, ja sigui creant punts de distribució de barri situats en els mateixos supermercats i/o en altres punts com a aparcaments, locals comercials, trasters, etc.

Així doncs, és necessari que les administracions, en la seva responsabilitat de vetllar per la qualitat de vida dels ciutadans, prengui mesures al mateix temps que faciliti l’activitat de les empreses que són el motor de la vida econòmica de les ciutats i dels seus ciutadans. En aquest sentit, la iniciativa privada i pública han d’anar de la mà per aconseguir millorar la mobilitat urbana i incrementar els índexs d’eficiència en la distribució de mercaderies de proximitat, però per sobre de tot, per aconseguir millorar notablement la qualitat de l’aire que respiren els ciutadans.