Entrevista a Julián Arenas, director de l’Àrea de Transport i Logística de l’Institut Cerdà
Julián Arenas, considerat un dels principals experts en innovació logística a Espanya i director de l’Àrea de Transport i Logística de l’Institut Cerdà, opina què encara que s’arriba molt tard al Corredor Mediterrani, “aquest ha de seguir sent el principal objectiu dels sectors socials i econòmics d’aquest país perquè, ara per ara, el Corredor Mediterrani segueix sent la única oportunitat que tenim per al desenvolupament econòmic real”.
Considera que la societat ha reclamat prou el Corredor Mediterrani o ha faltat el consens necessari per a exercir més pressió sobre les administracions en tot aquest temps?
Si en alguna cosa estem tots d’acord és en la necessitat del Corredor Mediterrani com a eix essencial per a l’impuls social i econòmic d’aquest país, que ha permès unir moltes sensibilitats diferents al voltant d’aquesta demanda gràcies a la iniciativa d’algunes empreses clau, però el cert és que ha faltat una veritable implicació de les administracions públiques. S’ha vist que tot i l’ampli suport social i econòmic i dels consensos sobre la urgència i necessitat del projecte, les administracions públiques no han acabat de creure aquesta urgència. No queda més remei que seguir pressionant.
Vostè ha afirmat en algunes ocasions que vam arribar tard al Corredor Mediterrani, creu que encara és així?
És cert que amb el retard acumulat potser tocaria plantejar ja nous desenvolupaments d’infraestructures logístiques, perquè les necessitats van augmentant i es van transformant, però també és cert que en la situació actual el Corredor segueix sent una necessitat vital, tot i que paral·lelament al seu desenvolupament ja hauríem de planificar el dia després. En cas contrari, sempre anirem a remolc del que necessita l’economia d’aquest país i la nostra competitivitat es ressentirà i sempre serà menor que altres economies europees. Costa entendre com el Corredor encara no està en totes les agendes polítiques i institucionals d’aquest país
¿Hem de ser més exigents amb els compromisos adquirits per les administracions públiques?
Evidentment davant urgències essencials com el Corredor no hauríem de permetre que tot es quedi sempre en l’àmbit dels desitjos i les bones paraules. Aquest és un projecte que probablement passarà a la història com la promesa més reiterada i menys complerta de les últimes dècades. L’unànime consens social i econòmic hauria de servir per generar un cert sentiment de fracàs en les institucions.
Per què sempre les administracions van per darrere de les necessitats reals del país, especialment en infraestructures?
Per moltes raons, però essencialment pel cost que aquestes infraestructures porten associat i per les dificultats de tramitació que comporten, però també i cal dir-ho perquè molt sovint els grans debats sobre infraestructures esdevenen arma política entre uns i altres que van canviat la seva postura en funció de si són al govern o a l’oposició. Hi hauria d’haver un canvi de plantejament, i fins i tot d’ètica, quan es tracta de planificar i executar infraestructures.
