Cada vegada més empreses utilitzen el simulacre com eina d’aprenentatge

Les empreses i organitzacions són ara molt més conscients dels riscos als que estan exposades, les amenaces que poden aparèixer en qualsevol moment i estar preparant davant de situacions de perill és la clau per gestionar una crisi, tant de tipus extern com intern. És per això que grans empreses demanden, cada cop més, la realització de simulacres, recreant d’aquesta manera les condicions de tensió i immediatesa d’una emergència per fer que el seu Comitè de Crisi (CdC) interioritzi per la via “d’aprendre fent” la dinàmica del procés de presa de decisions. Des de l’Institut Cerdà, hem constatat un increment en la demanda d’aquest servei que ofereix el Servei de Suport a la gestió de Crisi entre les seves activitats.

Els objectius generals dels simulacres són preparar als membres del CdC per a la presa de decisions en aquest tipus de situacions, que puguin afectar les persones, els actius i la imatge i la reputació de la companyia i, al mateix temps, conscienciar-los dels múltiples successos que poden ocórrer i la seqüència dels mateixos. Finalment, l’objectiu és identificar oportunitats de millora i aspectes que haurien de ser abordats amb més detall als respectius Plans de gestió de Crisi.

Les fases genèriques d’un simulacre són l’arrencada, el desenvolupament, la disrupció (fase optativa) i el tancament. A la primera fase es produeix una alarma que obliga a prendre decisions i apareixen els primers interlocutors. Durant la fase de desenvolupament es donen nous esdeveniments i es produeix més informació, augmentant, al mateix temps, el nombre d’interlocutors portant a prendre noves decisions. A aquesta fase també existeix una dicotomia entre crisi interna i externa i s’indueix els participants (CdC) a dissenyar “accions pràctiques” (comunicats, llistat d’interlocutors, temes operatius). En cas que es produeixi una disrupció, es trenca la dinàmica més o menys lineal seguida fins el moment i es genera un cert nivell de caos. El tancament, la última fase, hauria de ser coherent amb les decisions adoptades per tal que els participant vegin la importància de les seves accions i de la seva gestió. Des d’aquest punt de vista pot haver dos possibles desenllaços: positiu (es recupera la normalitat) o negatiu (apareixen costos, sancions, comissions d’investigació, pèrdua de clients o tancament d’instal·lacions).