Bones pràctiques en la gestió de crisis
La comunicació i l’aprenentatge de les experiències viscudes, claus per a gestionar una crisi segons els experts. Abertis acull la presentació de la monografia de l’Institut Cerdà, “Bones pràctiques en la gestió de crisi”.
El Cònsol del Japó, la dircom de Netgia, el president del cercle d’empresaris Espanya-Japó i la directora de crisi i resiliència de l’Institut aposten per una gestió permanent de les crisi.
Els experts consideren que el millor que li pot passar a una empresa és que pateixi una crisi, perquè consideren que aquesta és la millor manera d’aprendre alhora de gestionar-les. Segons Naohito Watanabe, cònsol del Japó a Barcelona, Jorge Lasheras, president del Círculo empresarial Japón-España; Laura Sabaté, directora de Comunicació de Nedgia, del Grup Naturgy, i Elisabet Viladomiu, directora de Riscos, Crisis i Resiliència de l’Institut Cerdà, que han participat a la taula rodona sobre Què hem après amb les crisi? Dins la jornada Bones pràctiques per a la gestió de crisi, avui les polítiques de comunicació són un element fonamental per a poder gestionar una crisi, així com l’aprenentatge constant a partir de la gestió preventiva i la col·laboració com element per a integrar tots els entorns que puguin participar en els diferents riscos d’una organització.
La monografia Buenas prácticas en la gestión de crisis, que s’ha presentat avui, analitza 12 casos reals de gestió de crisi i recull un seguit de recomanacions que donen resposta als principals reptes que tenen avui les organitzacions alhora d’afrontar una crisi en condicions. La publicació ha estat dirigida pel professor de l’IESE i conseller tècnic de l’Institut Cerdà, Albert Girbal.
La monografia és una síntesi dels casos estudiats per l’Institut Cerdà els últims anys tant en base a informació pública com en base a casos concrets realitzats per a diferents organitzacions. La síntesi es concreta en un decàleg de bones pràctiques per gestionar una crisi que s’inclouen en cinc àmbits: lideratge, preparació, resposta, comunicació i tancament. El decàleg insisteix en la importància dels protocols, de la coordinació, de la proactivitat, de la transparència i empatia, de l’assumpció de responsabilitats i del discurs unificat, entre altres recomanacions.
A partir d’aquí, el decàleg s’explica a través de l’anàlisi de dotze casos concrets que han afectat empreses de tots els àmbits a nivell mundial com són Campofrío, Banco de Chile, Facebook, Fukushima, Germanwings, Intel, Samsung, Target, Toyota, United Airlines, Vertedero Sta. Marta (Chile) i Volkswagen.
Podeu veure en video de la sessió en aquest enllaç.
En breu estarà disponible la descàrrega de la Monografia en PDF.
