El dimarts 26 de novembre en el marc de la jornada tècnica per a l’increment de les recollides selectives i foment de l’economia circular, organitzada per Ecovidrio i la Federació Andalusa de Municipis i Províncies (FAMPS), Miguel Hernandez Director de l’àrea Sostenibilitat de l’Institut Cerdà va presentar l’Estudi de Benchmarking europeu de mesures d’impuls de la recollida selectiva.
L’estudi destaca que, si bé en ocasions s’atribueixen els majors nivells de reciclatge a una major conscienciació per part de la població, la realitat indica que aquells països amb majors nivells de reciclatge coincideixen amb ser aquells que han adoptat de forma primerenca tot un seguit de mesures:
- L’obligatorietat de participació en els esquemes de recollida selectiva: tant per al ciutadà, com per als grans generadors (hostaleria), la participació en la recollida selectiva és una obligació, no una opció voluntària, i així queda reflectit en la normativa.
- La limitació de l’abocament com a alternativa: l’abocador com a opció es limita, ja sigui directament, mitjançant la prohibició de l’abocament de determinats materials, ja sigui indirectament, a través de l’adopció d’actuacions que encareixen el cost d’abocament.
Pel que fa a l’obligatorietat de participació en els esquemes de recollida selectiva:
- La inclusió en l’articulat de la legislació bàsica en matèria de residus de l’obligatorietat de participació en els esquemes de recollida selectiva, té per objecte oferir, a les entitats locals, una base legal per a l’aplicació de sancions a aquells generadors de residus que no participin, són exemples d’aquesta mesura, Bèlgica, Eslovènia i Alemanya.
- L’obligatorietat de participació en els esquemes de recollida s’observa també en la normativa a escala local tant en aquells països on aquest aspecte ha quedat reflectit en la Llei, com en altres països on es donen també nivells elevats de recollida selectiva de vidre. Són exemples d’aquesta mesura Bèlgica, Eslovènia, Àustria, Noruega i Alemanya
Pel que fa a la limitació de l’abocament, els països europeus han adoptat diferents estratègies com la prohibició de l’abocament de determinats materials, la limitació de nombre d’abocadors disponibles i la seva capacitat, i la introducció d’impostos
- La prohibició de l’abocament de determinats materials és la forma més directa per evitar que aquests acabin en abocador. Les prohibicions establertes afecten residus orgànics, residus que puguin ser emprats com a combustibles i residus que hagin rebut un tractament previ. Això s’aplica en alguns països com Luxemburg, Suècia, Eslovènia, Alemanya, o Àustria
- • El control del nombre d’abocadors disponibles. Els Governs estatals i regionals, si potestat de planificació i d’autorització d’instal·lacions poden limitar les instal·lacions d’abocament existents en un territori. Aquesta limitació acaba traduint, bé en que part d’aquests residus no siguin gestionats per aquesta via, bé en un increment dels costos d’abocament (davant la manca de competència entre instal·lacions). Això s’aplica a Holanda i Irlanda
- L’adopció d’impostos. L’impost a l’abocament és una mesura consistent en l’establiment, per llei, d’un cànon per tona gestionada en instal·lacions d’abocament, aquest cànon es cobra habitualment a través del gestor de la instal·lació al productor de el residu (en el cas dels residus municipals a l’entitat local). La mesura té per objecte encarir els costos d’abocament per a les entitats locals, de manera que sigui més atractiu per a les mateixes l’impuls d’actuacions que permetin incrementar les recollides selectives. És una de les mesures amb més implantació a escala europea, si bé l’import de l’impost presenta grans variacions.
