Salvador Alemány, President de l´Institut Cerdà
Sovint i, molt especialment aquests darrers mesos, tots plegats ens hem fet infinitat de vegades la pregunta sobre com havíem de gestionar la situació que estem vivim i, especialment, quins eren els propers passos que havíem de donar. La realitat és que hom té la sensació que ràpidament ens hem adaptat a aquesta nova normalitat, fins i tot, normalitzant allò que hauria de ser un marc extraordinari o excepcional. Hem normalitzat el drama i ens hem instal·lat en la seva quotidianitat. En la majoria de casos, el debat no rau en com podem aprendre del que ens està passant o com podem trobar noves oportunitats, sinó que, al meu entendre erròniament, tractem de tornar a la normalitat coneguda.
Ara tot just fa 112 anys que naixia a Harvard el primer màster MBA, que aleshores tenia com a únic objectiu formar i preparar els líders corporatius per donar resposta als reptes del moment. És a dir, la visió no era adaptar-se, sinó anar més enllà, superar la situació en cada moment i avançar-se. La experiència ens diu que els canvis sempre passen quan les organitzacions s’enfronten a situacions que no esperaven, que no estaven dins de les seves expectatives ni dels seus escenaris. Allò que ens hauríem de plantejar és què hem de canviar o modificar per ser capaços de sobreviure i desenvolupar-nos en un món on la seguretat ha deixat de ser un paràmetre estable. No podem seguir operant en el que alguns experts anomenen ”societat xarxa” amb models del segle XVIII.
Després de la pandèmia res no podrà seguir igual, entrem en una economia més exigent i en una societat més militant, més participativa i menys tolerant. Aquell que no es reinventi, el que no es reprogrami, el que no estigui disposat a córrer riscos, no subsistirà. L’oportunitat del moment consisteix no només en adaptar-nos i sobreviure, sinó en enfortint-nos i anticipar-nos a aquells escenaris que avui només suposen incertesa i indefinició i per això, cal transformar les organitzacions i empreses en òrgans capaços de prendre decisions, de canviar o modificar el rumb, i fins i tot, d’evolucionar els productes o serveis que ofereixen, de manera ràpida, àgil i eficient.
El desafiament per als nous líders hauria de ser mirar més enllà del seu propi territori, avançar en el diàleg i la diversitat i considerar que els moviments econòmics estan marcats per la probabilitat i la multiplicitat de variables i avui podríem afegir que el principal repte consisteix en estar permanentment amatents als senyals que es produeixen en el nostre entorn, tenir capacitat d’interpretar-los i estar suficientment capacitats per prendre decisions àgils que possibilitin el canvi.
