Retrato de Ildefons Cerdà

Ildefons Cerdà, l'urbanista


Ildefons Cerdà, l'urbanista

IIldefons Cerdà va ser un enginyer de camins, urbanista, arquitecte, jurista, economista i polític. Un home polifacètic, fundador de l’urbanisme modern, que serà recordat per la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, reforma coneguda com a Pla Cerdà, que donarà com a resultat l'actual barri de l'Eixample.
 

 

BIOGRAFIA
Ildefons Cerdà Sunyer

(Centelles, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Santander, 21 d'agost de 1876)

Neix a Mas Cerdà de la Garga, una propietat que la seva família tenia des del segle XIV a Centelles (Vic). Malgrat el seu ascendent rural, els Cerdà eren gent de món. El seu avi i el seu pare, en ple redreçament de l'economia catalana, havien lligat els seus interessos al comerç americà. Un fet que va estimular l'esperit obert i les inquietuds de Cerdà, juntament amb la seva fe en el progrés.

Cursa estudis de llatí i filosofia a Vic, on la seva família s'hi va refugiar durant la Guerra dels Malcontents, després es trasllada a Barcelona on inicia estudis d'arquitectura, matemàtiques, nàutica i dibuix a la Junta de Comerç. Al 1835 estudia a l'Escola d'Enginyers de Camins de Madrid, on va obtenir el títol l'any 1841. Després inicia la seva vida professional com a enginyer de l'Estat realitzant feines a Múrcia, Terol, Tarragona, València, Girona i Barcelona. A Barcelona entra en contacte amb les doctrines del socialisme utòpic de l'Étienne Cabet i es relaciona amb Narcís Monturiol i Ramon Martí i Alsina.

La seva ideologia progressista el porta a participar activament en la vida pública. Arriba a ser diputat a les Corts per Barcelona a l'any 1850 dins d'una candidatura progressista juntament amb Estanislau Figueras, Pascual Madoz i Jacint F. Domènech. Durant el Bienni Progressista esdevé comandant del batalló de sapadors de la milícia nacional i síndic de la ciutat de Barcelona.

El 1867 publica la seva Teoría General de la Urbanización on tracta de solucionar els problemes de la concentració demogràfica de les ciutats i del desenvolupament industrial. En aquest escrit planteja les teories que en gran part ja havia aplicat amb anterioritat en el Projecte de Reforma Interior i Eixample de Barcelona.
La revolució de 1868 el duu a la vicepresidència de la Diputació de Barcelona, des d’on contribueix a proclamar la primera república l'any 1873. Elegit president de la Diputació, dimiteix l'any 1874 a causa del cop d’estat del general Manuel Pavía.

Malalt i semiarruïnat, perquè el Govern li deu els honoraris de moltes de les feines com a enginyer, mor al balneari de Caldas de Besaya (Santander) el 21 d'agost de 1876.

PRINCIPALS OBRES
1859 - Teoría de la Construcción de Ciudades.
1861 - Teoría de la Viabilidad Urbana y Reforma de la de Madrid.
1863 - Teoría del Enlace del Movimiento de las Vías Marítimas y Terrestres.
1867 - Teoría General de la Urbanización.
? - Teoría General de la Rurización.

COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

Parlem de Gestió de Crisis…. Elisabet Viladomiu – Directora de Riscos Crisis i Resiliència

Quina és la tendència per als propers anys en gestió de crisi?
Les empreses posaran l'accent en els propers anys, no tant en els protocols com en la cultura per gestionar les situacions de crisi. Cultura que es traduirà en tres aspectes bàsics: primer la prevenció, la capacitat d'estar preparats davant de qualsevol situació, sigui nova o no, sigui esperada, o no; segon la capacitat d'anàlisi, saber analitzar el que s'ha fet en situacions passades; i tercer, i molt important, la capacitat de relacionar-se de manera permanent amb tots els entorns.
 

llegir més