GNL Ferroviari

A principis de 2013, CEPSA, Enagás i Gas Natural Fenosa van encarregar a l’Institut Cerdà que avalués la viabilitat tècnica, legal i econòmica d’implementar el gas natural liquat (GNL) a la tracció ferroviària. L’estudi va identificar algunes barreres tècniques i legals, totes elles potencialment superables, i va confirmar la viabilitat econòmica de la iniciativa. L’últim trimestre de 2013 es va iniciar una segona fase del projecte amb la constitució d’un equip de treball amb representació dels sectors gasista, ferroviari i tecnològic, amb l’objectiu de definir una prova pilot per implementar la tracció ferroviària amb GNL a la xarxa espanyola i provar la seva viabilitat real.

Al març de 2014 es va iniciar la tercera fase, centrada en la materialització de la prova pilot. Les tasques realitzades al llarg de la segona fase han permès constituir un Consorci d’empreses format per Enagás, Gas Natural Fenosa, Renfe, ARMF (integrador ferroviari), Bureau Veritas i l’Institut Cerdà, que han formalitzat el seu compromís de col·laboració mitjançant la signatura, al juliol de 2015, d’un conveni de col·laboració per a la realització de la prova pilot, i que compta també amb la col·laboració de HAM (dipòsits criogènics), CIDAUT i NERTATEC (monitorització d’emissions) i el suport d’Adif i de l’Agencia Estatal de Seguridad Ferroviaria. La prova pilot es durà a terme la primera quinzena de desembre de 2017 i tindrà una duració de quatre mesos. Es tracta d'un tram de 20 km que uneix Trubia i Figaredo, a Astúries.  

Amb aquesta prova pilot, els membres del Consorci es posicionen com a pioners mundials en l’àmbit de la tracció ferroviària amb GNL en el sector del transport de viatgers.

COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

Un 40% de les empreses ha perdut informació sensible per ciberatacs els últims anys

La majoria dels ciberatacs tenen relació amb el cibercrim (72%), seguits pel hacktivisme (14%) i, en menor mesura, amb el ciberespionatge (9%) i ciberguerra (5%).

llegir més

L’eficiència en la contractació dels serveis de jardineria de les entitats locals

És evident que els parcs i jardins aporten importants beneficis socials, ambientals i econòmics als ecosistemes urbans i que aquests contribueixen a garantir una millor qualitat de vida als habitants de les ciutats. A més, la qualitat de les zones verdes i el seu estat de conservació tenen influència no només sobre els habitants del municipi, sinó també sobre l’activitat turística, afectant la imatge global de la localitat. 

llegir més