Estratègia COM3: Cap a una atenció comunitària centrada en la persona

Amb la finalitat de promoure una nova forma d’atenció als col·lectius més vulnerables de la nostra societat, l’Institut Cerdà i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, han realitzat un estudi sobre el sistema actual d’atenció a les persones, amb l’objectiu de diagnosticar el grau de proximitat respecte al model comunitari centrat en la persona.

Al Tercer Sector Social de Catalunya han sorgit, des de fa temps, nombroses iniciatives i projectes orientats al desenvolupament d’un model d’atenció comunitària centrada en la persona. Això queda palès en les nombroses bones pràctiques recollides en l’estudi que ha elaborat l’Institut Cerdà dins de la primera fase de l’Estratègia COM3; i en el fet que, si ens comparem amb altres països europeus, no estem tan lluny de les societats capdavanteres i les experiències més reeixides en l’atenció social a les persones.

El diagnòstic desenvolupat a la primera fase de l’Estratègia COM3 s’ha estructurat en 9 àmbits o col·lectius, i ha comptat amb la participació de 17 federacions membres de la Taula del Tercer Sector. Tanmateix aquest plantejament per àmbits ha estat merament instrumental, atès que l’objectiu del model comunitari centrat en la persona és precisament esborrar les fronteres entre els àmbits, així com entre les perspectives social i sanitària, creant serveis organitzats en itineraris en els quals el centre sigui la persona i no l’àmbit al qual pertany.

El model d’atenció comunitària centrada en la persona es fonamenta en els principis de dignitat, capacitat i autonomia de la persona. I ha estat definit com aquell model d’atenció “que promou les condicions necessàries per a la consecució de millores en tots els àmbits de la qualitat de vida i el benestar de la persona, partint del ple respecte a la seva dignitat i drets, els seus interessos i preferències, i la seva participació activa”

La finalitat d’aquest model és assolir el màxim benestar per a la persona atesa, combinat amb la màxima independència i el major grau d’autocontrol possible sobre la seva pròpia vida quotidiana.

Es pretén passar d’un model institucionalitzat, rígid i impersonal de prestació de serveis, a la prestació de suports, des de la comunitat i a través de la comunitat, que permetin desenvolupar en cada circumstància de la vida de la persona les respostes més flexibles i adequades a les seves necessitats. Per això el model d’atenció comunitària centrada en la persona ha de ser integral, personalitzat i transversal en relació als diferents àmbits que l’afecten de forma rellevant.

Un dels grans reptes del nou model és, justament, superar la visió fragmentada i els compartiments estancs en la prestació de serveis, per transformar el sistema en funció dels itineraris personals i la trajectòria vital de l’usuari.

Durant l’elaboració del diagnòstic de l’Estratègia COM3, l’Institut Cerdà ha consensuat amb tots els agents implicats (Govern, Federacions participants, experts acadèmics, institucions col·laboradores) els 6 vectors que defineixen el model comunitari centrat en la persona. Posteriorment, els diversos serveis i cadascun dels àmbits s’han valorat en funció d’aquestes vectors:


  • Atenció des de la comunitat: grau en el qual un determinat servei és exercit des de l’entorn comunitari (i no per estructures professionals aïllades).

  • Integrat amb altres serveis: grau de connexió o adequació d’un servei amb altres prestacions i serveis que pot rebre un mateix usuari.

  • Personalitzat: possibilitat d’adequació d’un servei a les necessitats i requeriments d’un usuari.

  • Autonomia de decisió: grau en el qual la persona atesa pot exercir i fer prevaldre la seva voluntat en l’ús d’un servei.

  • Multidisciplinar sociosanitari: visió integrada (no dissociada) de les perspectives social i sanitària.

  • Prevenció: capacitat d’anticipació, de generació d’hàbits, pràctiques o conductes que preservin la salut, el benestar i l’autonomia de les persones.


L’anàlisi efectuada per l’Institut Cerdà ha permès diagnosticar el grau de desenvolupament de cadascun d’aquests 6 vectors en els 9 àmbits indicats, i així conèixer i analitzar els punts forts i els punts febles de cada àmbit en relació al model comunitari centrat en la persona.

Finalment, d’acord amb aquests mateixos vectors, s’han identificat 46 bones pràctiques al Tercer Sector Social i, amb la col·laboració d’un equip d’experts s’han escollit 9 projectes de referència, és a dir, que sintetitzen i manifesten clarament les característiques bàsiques d’aquest nou paradigma d’atenció comunitària als col·lectius més vulnerables de la nostra societat. 

​Presentació de l'estudi i fotos de la jornada

« Tornar
COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

L’eficiència en la contractació dels serveis de jardineria de les entitats locals

És evident que els parcs i jardins aporten importants beneficis socials, ambientals i econòmics als ecosistemes urbans i que aquests contribueixen a garantir una millor qualitat de vida als habitants de les ciutats. A més, la qualitat de les zones verdes i el seu estat de conservació tenen influència no només sobre els habitants del municipi, sinó també sobre l’activitat turística, afectant la imatge global de la localitat. 

llegir més

Un 40% de les empreses ha perdut informació sensible per ciberatacs els últims anys

La majoria dels ciberatacs tenen relació amb el cibercrim (72%), seguits pel hacktivisme (14%) i, en menor mesura, amb el ciberespionatge (9%) i ciberguerra (5%).

llegir més