“Dret a l’Energia” per impulsar aliances que lluitin contra la pobresa energètica

El passat 24 d’abril al Palau Macaya, es va celebrar la jornada “Dret a l’Energia” per debatre la millora de l’eficiència energètica de les llars i fer front a la vulnerabilitat energètica que pateixen moltes persones a Catalunya.

A la jornada hi ha participat entitats socials, empreses i administracions públiques com a agents clau en les diferents estratègies d’abordatge de la pobresa energètica. I és que tot i els avenços realitzats aquests darrers anys, la situació actual requereix d’espais de diàleg per promocionar i coordinar les actuacions, i assolir el consens en les estratègies i la recerca de solucions conjuntes.

La jornada es va estructurar en tres taules de treball on empreses, administracions, entitats i moviments socials van aportar propostes.

La primera taula rodona, els reptes “Tècnics”, que busquen assegurar que el parc d’habitatges sigui eficient energèticament i que es garanteixi la protecció de la salut.


  • Millorar l'eficiència energètica de les llars, la seva sostenibilitat i la qualitat de vida de les persones: programes de prevenció de la salut, estratègies d’intervenció coordinada entre consultors i els nous agents energètics, etc.

  • Impulsar un increment de la cultura sobre la conservació i manteniment de l'edifici: mesures relatives a la rehabilitació, estratègies d’autoconsum, incentius fiscals per a la rehabilitació energètica d’edificis, etc.

  • Millora de les estratègies de protecció de les situacions de vulnerabilitat: aplicació llei, exempcions, condonacions, i establiment d’estàndards mínims d'eficiència energètica


La segona taula rodona, els reptes “Ètics i de Gestió”, que pretenen assegurar el dret a l’energia i un subministrament energètic òptim, assequible i protegit per als col·lectius vulnerables.


  • Protecció dels col·lectius vulnerables per les seves condicions de salut, habitatge o renda: identificació precoç de la població vulnerable, mesures disponibles, estratègies comercials i de màrqueting, etc.

  • Simplificació dels tràmits dirigits a la protecció del col·lectiu de persones vulnerables: gestió del bo social, transparència de la informació, etc.

  • Gestió de la informació enviada als Centres de Serveis Socials sobre impagaments i la capacitat de les empreses de sostenir o gestionar la bossa de deute


 La tercera taula, els reptes “Professionals”, que busquen la creació de nous perfils laborals.


  • Definició de perfils professionals per a l’abordatge de la pobresa energètica: definició d’itinerari formatiu i competències, qualificacions professionals, etc.

  • Millorar les estratègies d’activació de l’ocupació en l’àmbit de l’eficiència energètica: plans d’ocupació, disseny d’itineraris, etc.

  • Identificació de nínxols d’ocupació en l’àmbit de l’empresa energètica: definició de competències i qualificacions equiparables, responsabilitat social, etc.


La Jornada va ser organitzada per ABD Associació Benestar i Desenvolupament, el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), Ecoserveis i l’Institut Cerdà, i va comptar amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Obra Social “la Caixa”.

En el següent enllaç trobareu més informació sobre la jornada

« Tornar
COMPARTIR | Linked-in Google Plus Twitter Pinterest Facebook
Notícies destacades

Parlem de Gestió de Crisis…. Elisabet Viladomiu – Directora de Riscos Crisis i Resiliència

Quina és la tendència per als propers anys en gestió de crisi?
Les empreses posaran l'accent en els propers anys, no tant en els protocols com en la cultura per gestionar les situacions de crisi. Cultura que es traduirà en tres aspectes bàsics: primer la prevenció, la capacitat d'estar preparats davant de qualsevol situació, sigui nova o no, sigui esperada, o no; segon la capacitat d'anàlisi, saber analitzar el que s'ha fet en situacions passades; i tercer, i molt important, la capacitat de relacionar-se de manera permanent amb tots els entorns.
 

llegir més
imagen de ecomerce

E-comerç i mobilitat urbana associada a la distribució i consum d'aliments

La distribució urbana de mercaderies, i en particular la d'aliments, ha d'adequar-se als canvis socials que demanden nous i millors serveis a un cost econòmic raonable i en ciutats que han de ser cada vegada més sostenibles (amables, pacífiques, silencioses, saludables, ambientalment correctes…).
Sempre que es planteja millorar la mobilitat en grans ciutats apareix el debat sobre com ordenar la distribució de l'última milla, millorant la mobilitat, l'eficiència, el medi ambient i la sostenibilitat.

llegir més